dijous, 19 d’abril del 2012

crep de derrota dolça

un 1 – 0  amb un crep de nutella i sopa de xocolata ianqui entre les dents i un de pit de pollastre, formatge i xampinyons a la panxa és molt més digerible. oi tant! res a veure amb aquells vespres foscos de puntes de coixí a la boca i ungles rosegades.
ahir, el partit, va ser el súmmum de la mala sort. com pot ser que la pilota no acabes ni una sola vegada dins la porteria de cech? no ho vaig entendre ahir i no ho entenc avui.
i dissabte? ai dissabte! m’estic plantejant molt seriosament comprar-me una aparell per fer creps.