un 1 – 0 amb un crep de nutella i sopa de xocolata ianqui entre les dents i un de pit de pollastre, formatge i xampinyons a la panxa és molt més digerible. oi tant! res a veure amb aquells vespres foscos de puntes de coixí a la boca i ungles rosegades.

i dissabte? ai dissabte! m’estic plantejant molt seriosament comprar-me una aparell per fer creps.
Persistirem, ja veuràs. De partits com el d'ahir ja n'hi ha, ho tens tot de cara, demostres (clarament) que ets millor, però no surt bé. Ells van arribar un cop, i cap dins. Més o menys com a l'eliminatòria de 2009, en dos partits el Barça només va xutar un cop, al minut 93 del segon partit. Així que res, millor que entrin aquest dissabte, i dimarts següent ho arreglem. Si en un dels partits es podia perdonar, era aquest. A partir d'ara, ja no es pot fallar més, en cap dels que queda.
ResponEliminaEt vaig passant la recepta?
ResponEliminaI el Mini-Alves, no te l'oblidis!!! Quan el posàvem sobre la tele allò era un no parar de fer gols. Bé, menys la tornada del dia de l'Inter...
ResponEliminaai si jo t'explico què vaig fer per no patir tant... al començament de la 2a part vaig apostar 50 eurets per la derrota del barça. sí, ja ho sé, cremaré a l'infern. però el partit es veu d'una altra manera, eh? ;)
ResponEliminano ho faré més, ho prometo!
ja tens la planxa per demà?
m'invitareu a la pròxima sessió de creps? ;)
Pats, si la sessió de creps és a casa mava ja estas invitada! De fet ens vam preguntar perque no ens haviem recordat de dir- vos-ho!
ResponEliminaXeXu: persistirem? vols dir... ai, ai, que estic ben escagarrinada.
ResponEliminaalba: la recepta la tinc clara. em sembla, però, que la clau està en el toc de la crepera.
jordi: definitivament, he de treure l'alves del seu cau perquè el carro va pel pedregal, tu ja m'entens, oi?
pats: no, no m'ho puc creure! de debò? oi tant que cremaràs a l'infern. on s'és vist. ja et veig pujant a montserrat de genollons a demanar perdó a la moreneta.
estic molt contenta de veure-us per aquí!!!