divendres, 25 de novembre de 2011

la nuca

el pepe i la pepita, trenta anys enrere, s'estimaven molt, moltíssim. fruit d'aquest amor i d’alguna nit massa curta van tenir una filla.

el pepe i la pepita es van continuar estimant molt, moltíssim. ara fa uns vint anys, fruit d'aquest amor i de l'encert d'un gran penal (riu-te’n del koeman) van tenir un fill.

el pepito i la petita per estimar-se molt, moltíssim, a aquest parell de fills poca soltes van accedir a adoptar un gatet, el kirvi.

la filla va tocar el dos fa uns deu anys. el fill va seguir el camí de la pubilla i va abandonar la dolça llar ara fa un anyet. el kirvi, intrèpid i agosarat com ell sol, també ho va provar fa uns mesos. aquest, però, va tornar al cap de vuit dies amb la cua entre les cames.

els pepitos, farts d’afectes que no compensen, van decidir no tornar a regalar amor, comprensió i el seu temps a una colla de brètols desagraïts que quan es comencen a veure les orelles diuen que el poble se’ls ha quedat petit o que tenen ganes de conèixer món. 


ara fa 6 mesos, els pepitos es van plantar. deixant-se de romanços, van decidir apostar per l’opció més segura i sensata, res de sentimentalismes. els pepitos van adopta la nuca.

1 comentari:

  1. Home, és clar, és que els fills foten el camp, i els gats són massa independents. Però un gosset, o una gosseta en aquest cas, no et fallarà mai, i amb una preciositat com aquesta se t'ha de caure la bava des del primer moment.

    ResponSuprimeix