diumenge, 16 de gener de 2011

enyinié

redecora’t, posa un enyinié (estudiant d’enginyeria) a la teva vida.
el meu està en mode de prova. n’estic força contenta. encara dóna errors, sobretot en les tasques domèstiques, però baixa les escombraries, despara la taula i fa la compra. als matins, per engegar-lo, he de prémer el power uns quants cops seguits, mai s’encén a la primera i si em despisto, en lloc de posar-se en marxa, es queda hivernant. a les nits, en canvi, no hi ha manera d’apagar-lo, sovint, he de tirar pel dret amb un “control + alt + supr”. ocupa més espai que la thermomix, però les seves habilitats culinàries es podrien avaluar amb un sistema binari. es capfica buscant una “x” que no troba, si fes la lletra més gran potser li seria més fàcil de localitzar, dic jo. la seva IP s’ha ubicat ràpid i ha fet un amiguet, l’e. com que el porta a casa, algun dia m’he vist obligada a convidar-lo a sopar. si us he de dir la veritat, però, és força antipàtic i ranci, no hi ha manera que em digui ni piu. total, si s’integra, es queda igual, em diu l’enyinié. per acabar-ho d’adobar, no es menja ni una  rosca, i millor, eh! encara l’hauria de dur al servei tècnic. ell i la seva generació, les úniques rosques que coneixen són les mètriques. el que sí es menja, amb molt de gust, són els calamars a la romana, no sé, si és perquè em queden molt bons o perquè, pi i formula de torn en mà, és conscient de tot el que cabria dins el cercle arrebossat, però no hi és.
curiós, maldestre com ell sol, ha dissenyat un sistema d’ordenació irregular als prestatges del despatx. objectes, d’allò més diversos, s’alcen, desafiadors a la gravetat i a la meva paciència, els uns sobre els altres i sense caure. crec, sincerament, que ni ell sap com ho aconsegueix, però ho aconsegueix. serà una premonició? tant de bo que sí.

6 comentaris:

  1. Aquest enyinié sempre queixant-se de la quantitat de coses que s'ha d'aprendre, de la feina que li fan fer els especímens que té com a professors, però després té temps per venir a dormir a una classe d'història medieval. No té remei aquest noi sonat, enamorat de la seva KTM i gairebé el meu psicòleg particular.

    ResponElimina
  2. com es nota que es va perfeccionant el disc dur dels enyiniés... els de la meua època donaven força més errors, i arribaven al punt de fer-se una truita de pataca amb el tubercle directament cru. em sembla que els d'ara fins i tot vénen amb el tàper incorporat! :p

    ResponElimina
  3. estúpids cinismes humans: sí, això de queixar-se li agrada força. veig que també li falla el pla d'optimització de recursos, podent dormir en un llit... en fi, jo continuaré amb la meva croada particular en busca del remei.

    pati di fusa: el disc es va perfeccionat, però continua igual de dur, crec. no m'ho vaig pensar dos cops, el tàper incorporat era un accessori imprescindible per d'adquisió.

    ResponElimina
  4. Si m'hi fico sortiré escaldat, no? Per sort jo vaig triar la via de la llicenciatura!

    ResponElimina
  5. I, per fer qualsevol tasca, el teu enyinié fa un munt d'ecuacións matemàtiques per no fallar a l'estil Terminator? A casa som de lletres i ens costa tenir tot endresat al milimetre.

    Salut

    ResponElimina
  6. xexu: aquí l’única que ha sortit escaldada és una servidora. acabat de sortir al mercat, bona presència i sense contracte de permanència, hi vaig caure de quatre grapes.

    cromlec: sí, tot són equacions. ara l’estic intentant introduir a la lectura,tot un repte!

    ResponElimina