enyinié

redecora’t, posa un enyinié (estudiant d’enginyeria) a la teva vida.

el meu està en mode de prova. n’estic força contenta. encara dóna errors, sobretot en les tasques domèstiques, però baixa les escombraries, despara la taula i fa la compra. als matins, per engegar-lo, he de prémer el power uns quants cops seguits, mai s’encén a la primera i si em despisto, en lloc de posar-se en marxa, es queda hivernant. a les nits, en canvi, no hi ha manera d’apagar-lo, sovint, he de tirar pel dret amb un “control + alt + supr”. ocupa més espai que la thermomix, però les seves habilitats culinàries es podrien avaluar amb un sistema binari. es capfica buscant una “x” que no troba, si fes la lletra més gran potser li seria més fàcil de localitzar, dic jo. la seva IP s’ha ubicat ràpid i ha fet un amiguet, l’e. com que el porta a casa, algun dia m’he vist obligada a convidar-lo a sopar. si us he de dir la veritat, però, és força antipàtic i ranci, no hi ha manera que em digui ni piu. total, si s’integra, es queda igual, em diu l’enyinié. per acabar-ho d’adobar, no es menja ni una  rosca, i millor, eh! encara l’hauria de dur al servei tècnic. ell i la seva generació, les úniques rosques que coneixen són les mètriques. el que sí es menja, amb molt de gust, són els calamars a la romana, no sé, si és perquè em queden molt bons o perquè, pi i formula de torn en mà, és conscient de tot el que cabria dins el cercle arrebossat, però no hi és.

curiós, maldestre com ell sol, ha dissenyat un sistema d’ordenació irregular als prestatges del despatx. objectes, d’allò més diversos, s’alcen, desafiadors a la gravetat i a la meva paciència, els uns sobre els altres i sense caure. crec, sincerament, que ni ell sap com ho aconsegueix, però ho aconsegueix. serà una premonició? tant de bo que sí.