dimecres, 2 de febrer de 2011

en català, és clar que sí!




el tom em diu que tots els llibres de murakami estan molt bons mentre l’anna esbaldeix, molt correctament, els plats de la pica. s’obre la porta, és el philippe, ve a sortir el dinar de la nevera. s'ha oblidat que calia lliurar, en català, una feina i no entregar, més del castellà, un encàrrec abans de les tres, però no li dic res. sense poder-ho evitar, a la nathalie se li escapa el riure. segurament, pensa com en les cartel·les d’una exposició d’arquitectura contemporània les “peces” de colors, han cobrat vida, convertint-se en “peixos” de colors. la chun em pregunta si aquesta tarda vull anar a prendre un beure. la hannan, que ens ha sentit, diu que també s' hi adhereix
 
el cel s’ennuvola, els hi dic que no es preocupin, que aquí, com a molt, cauen quatre gotes. mai, gats i gossos. 

6 comentaris:

  1. Malgrat la insistència en etiquetar-nos de garrepes, el català és una llengua tan generosa que admet qualsevol aportació. Si, a sobre, fan somriure; encara més ben admeses.

    ResponElimina
  2. Potser aquestes errades són pròpies de la llengua d'origen, però nosaltres mateixos de vegades també en deixem anar cada una per les traducció... I de vegades les fem expressament i tot. I prou que ens divertim!

    ResponElimina
  3. visca els "txilaquils"! aquests sí que estan bons... :p

    ResponElimina
  4. El que estan molt bones són les catalanes, home!!

    ResponElimina
  5. Jo ja sé que no seria la part més important del post i molt menys del blog però has de saber que per culpa de/a causa de/ gràcies a aquest blog jo m'he despertat sobresaltada a quarts de 4 de la matinada somiant que plovien gats i gossos!!!

    ResponElimina
  6. òscar: oi tant! jo m'ho passo pipa i ells perden la por a parlar el català.

    xexu: una de les meves preferides és: "aprender catalán es soplar y hacer botellas". al traductor del google li agrada més "aprender catalán es coser y cantar", però que vols que et digui, no és el mateix.

    pats: els "txilaquils" boníssims! no sé si el nostre pa amb tomàquet i tindria res a fer. no, no em penso currar una crema catalana.

    jordi: evidentment, les catalanes estan boníssimes. si a més, venen de ponent, buf! que t'he d'explicar...

    alba: ai, em sap greu. no era la meva intenció. si alguna nit plujosa veus baixar el kirvi, agafa'l, eh! que me l'estimo molt.

    ResponElimina