dilluns, 28 de febrer de 2011

kirvi


el divendres vaig alliberar una bona dosi d'adrenalina. rialles i sanglots s’empenyien i es barallaven per apoderar-se del meu cos. començava el cap de setmana amb un plus de bon rotllo. durant l'espectacle, hi va haver alguna petita esquerda i la persona que s'amaga darrere els personatges va poder treure el nas. és ben humà que se t'escapi el riure quan la teva feina és fer riure. el públic va respondre amb un fort aplaudiment. 
el toni albà em queia molt bé. ara, encara més.

el dissabte vaig patir suor freda, opressions intermitents al pit i estones de respiració fatigosa combinades amb un principi de taquicàrdia. heu vist black swan? jo sí. i tota sola!

el millor de tot, però, és que aquesta matinada ha aparegut el kirvi (el meu gat) feia vuit dies que se n'havia anat i no havia donat senyals de vida. ni un carta, ni un motiu, ni un adéu. no gosava fer el ploricó però per a mi és molt més que un gat. sembla que hagi ingressat en un centre d’aprimament. ha tornat força corsecat. li he dit que no ho torni a fer més això, que jo l’estimo tal i com és.





5 comentaris:

  1. el teu gat...si parlés potser sabries que ha estat fent i lo bé que s'ho ha passat. Ara passada la festa, cap a casa a recuperar forces.
    Bona setmana

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el divendres a la nit!!!
    Kirvi, benvingut de nou!

    ResponElimina
  3. que el kirvi se'n va anar??? ai... quin patir!!! sort que ja ha tornat! :)

    veig que vas xalar més amb el toni albà que amb la natalie, eh? ;) ara, això d'anar-hi sola, molt malament, que jo hauria repetit les vegades que fos.

    ResponElimina
  4. Jo també m'estimo el meu gat tal i com és, però si s'aprimés una mica tampoc no passa res, que té una panxa el tio... Sort que ha tornat sa i estalvi.

    ResponElimina
  5. garbi24: si continua menjant al ritme que ho fa, amb un parell de dies estarà en plena forma.

    alba: el kirvi t'envia records!

    pati di fusa: sí, quin patir! entre el kirvi i la natalie... ups, no sabia que volguessis repetir. has de saber, però, que a les escenes on el meu cervell preveu un ensurt (com l'últim cop que la nina visita la noia de l'hospital) es posa a la defensiva. i si per error algú em toca, amb un inofensiu refrec al braç ni ha prou, començo a cridar i no paro.

    xexu: sí, ha tornat sa i estalvi. estic molt contenta d'haver-lo recuperat!

    ResponElimina