dimarts, 22 de març de 2011

fins al capdamunt


n’estic ben tipa de tu. si et vols matar, fes-ho. però que sigui ràpid. el pedestal damunt del que estàs, el vam fer amb tota la il·lusió del món, a conjunt amb les rajoles de la cuina, pensant en tu, en què tot t’aniria millor si no tocaves directament a terra. et vam instal·lar a la part més privilegiada del pis, la terrassa. si alcessis una mica la vista, veuries la fantàstica ciutat que jeu als teus peus. però res, a tu, això no t’interessa.
els meus esprints per dins de casa s’han acabat. el pròxim dia que senti com et poses feta una fúria i avances trepidant i desafiadora cap a una caiguda imminent, no sortiré. no correré  per intentar evitar-ho. avui, gairebé m’hi deixo l’esquena.

moltes gràcies per aquella camiseta negra que ara ja no ho és del tot, pels matisos lila de la camisa blanca i per convertir en pirates, els pantalons del pijama d’hivern.
ah! espero que t’hagin anat de gust tots els mitjons que t’has arribat a empassar.

3 comentaris:

  1. Caram, quines guerres amb la rentadora. La meva es porta molt bé, remuga una mica quan està revolucionada, però res greu. La d'abans es pixava, això sí, per això la vam canviar. A la veïna de baix no li feia gens de gràcia que la seva roba quedés amarada dels seus efluvis...

    ResponElimina
  2. oh, quina gran personificació, murga! em pensava que parlaves d'algú... tot i que és cert que aquesta rentadora teua fa una mica cara de mala persona. no t'hi escarrassis més, no hi gastis més energies. quan algú se't gira de cul, per més miraments que hi tinguis, no hi ha res a fer.

    bon vent i que li aprofitin els mitjons!

    ResponElimina
  3. Quedem per anar a adoptar-ne una substituta? Tal com està el món moltes estaran encantades que algú com tu les adopti, fins hi tot pots adoptar bessonada, una per roba blanca i una per roba de color, com ho veus?

    ResponElimina