dijous, 29 de setembre de 2011

dijous de festa major al poble del costat

sonaran les 22.00 h. uns miraran impacients el rellotge. els altres s’acabaran d’arreglar a corre-cuita. algú preguntarà si ja hi són tots. algú respondrà que sí. se saludaran, s’asseuran i soparan. acudits, veïns estrafolaris i política general amenitzaran glops i mossegades. 


durant les pròximes hores buidaran unes botelles de vi i, els més agosarats, una pila de whiskys. rutines molt diverses que compartiran una sobretaula memorable.  




amics que ben poc tenen a veure els uns amb els altres.  només un denominador comú. només una casualitat, una moneda llançada a l’aire que va fer que naixessin al mateix lloc. al millor lloc del món.



6 comentaris:

  1. Ara no sé si et ve de gust o no, no m'ha quedat clar... de totes maneres, bon profit!

    ResponSuprimeix
  2. potser avui en trobes uns quants arrossegant la ressaca encara... ;)

    m'ha agradat molt aquest escrit, murgueta! és entre costumista i publicitari. ojo que no el sentis per la tele amb un "t'agrada conduir?" al final, un dia d'aquests... ai, se me'n va una mica la castanya, no em facis cas. és que ja és divendres!

    ResponSuprimeix
  3. xexu: sí, em venia molt de gust però no hi vaig poder anar... un altre any serà. bon cap de setmana!

    pati di fusa: la frase seria "t'agrada conduir? sí? doncs et fots perquè amb el que has begut, a caminar..."
    a veure, a veure quin panorama em trobo aquesta nit... ja t'explicaré. bon capde!!!

    ResponSuprimeix
  4. Però a veure: els van nèixer al poble del costat del poble del costat, no? Aquell que celebra la festa major a la plaça més petita que he vist mai?

    Ah! Posa'm un JB amb cola, que pujo! Bé, baixo, perdó!

    ResponSuprimeix
  5. Sort de monedes a l'aire les que ens fan compartir bones estones amb bona gent.

    Juguem a aquest joc un grapat de cops a la vida (a l'escola, un equip de futbol, una facultat, una feina, un bar, ...) i, estranyament, surt molts cops cara d'aquest enlairar-se tan casual.

    ResponSuprimeix
  6. jordi: sí, exacte, van néixer tots al poble que celebra la festa major a la plaça més petita que has vist mai. tst, però és tan petita la plaça com gran la festa major, oi?

    xato, encara t’espero. el jb amb cola me’l vaig acabar bevent jo, però em vaig sentir culpable i te’n vaig anar a demanar un altre. aquest segon va anar a parar al mateix lloc que el primer. així fins les 7.30 h. no m’ho tornis a fer més això, eh. EH!

    òscar: sí, tens raó, molt sovint surt cara. i si surt creu, acaben perdent-se en l’oblit.

    ResponSuprimeix