començar el dia a les 7.00 h amb una classe
de spinning, sí, que té preu. no, no ho dic per la quota del
gimnàs. els bessons se m’han declarat en vaga. tota la seva massa muscular
s’ha atrinxerat i no hi ha manera que torni a una posició més distesa.
garratibada, forma una mena de mandonguilla allargada i atapeïda. els
genolls em fan el vuit. no responen. una vermellor més pròpia d'un migdia de
platja s'ha instal·lat a la meva cara immune a la dutxa i al pas del temps.
i la son, traïdora de mena, s'apunta a la desfeta, a sumar.
ah! a mode de postdata, també m'han dit, que ja no tinc edat de picar-me amb desconeguts que em doblen l’edat (i la resistència).
veuran. això no quedarà així. però què s'han cregut
aquest parell d'extremitats locomotores.
Però és que a qui se li acudeix anar al gimnàs al matí... el dia només pot anar cap a baix, si és que no pot ser...
ResponEliminaJo, quan veig des de fora la classe de spinning, se'm garratiba cos i ment de cop. T'admiro. I t'animo en el duel amb els desconeguts; per als piques no hi ha edat!
ResponEliminaPS. Murga, això d'haver de demostrar que no sóc un robot cada vegada que comento és una mica tu (= murga), eh? No l'encerto mai! Seré un robot? :S (a veure si me'n surto)
les extremitats locomotores també tenen els seus propis sentiments i desigs matinals. volen carantoines, carícies, un suquet de taronja natural i alguna pasta amb crema i/o xocolata que les animi. spinning, el que vindria a anomenar-se spinning, no el volen i encara menys a les set del matí.
ResponEliminaes fa de poc estimar (a qualsevol hora).
A primera hora el que vol el cos és una bona dossis de té o cafè, no pas una classe d'spinning!!! ai, ai.... ja em fa mal tot només de pensar-hi!!
ResponElimina