més intensa, menys serena i molt més insegura. ella no tenia facebook, ni tampoc ipod. vestia pantalons elàstics i calçava unes doctor termans. tenia pressa, molta pressa. no la van deixar anar al concert. va cridar, suplicar i plorar. res. no hi va haver concert. aquella nit, es va tancar a l'habitació i arrapant ben fort el coixí es va adormir somiant que un dia...
Ella tampoc tenia blog... i ara... no sé si en té encara...
ResponEliminaAprofita molt aquesta segona oportunitat que se t'ha donat. No dubto que serà un gran espectable. I a veure si se't veu més el pèl per aquí, dona!
uau, quin remember when!
ResponEliminadoncs a veure si aquesta nit ella es recarrega d'adrenalina i reprèn el blog, que em sembla que també el tenia una mica pendent... ;)
xexu: sí, sí que té blog, una mica abandonat, però! vinga, a veure si aconsegueixo mantenir una certa constància.
ResponEliminano sabia si al publicar, el text faria eco.
gràcies per passar per aquí!
pati di fusa: un remember when i was young, hahaha. sí, el blog també el tenia pendent. no me n'havia oblidat del tot, eh! feia dies que em rondava però, em feia cosa. molt contenta de llegir-te!
Que gran ahir, eh? Aix... No hi ha com tornar vint anys enrere... I sense facebook!
ResponEliminaP.D.: Recorda, v no b!
jordi: sí! molt, molt gran!
ResponEliminap.d.: oído, cocina
Ell no tenia bloc, ni facebook, ni dona ni fill però tenia la ¿sort? d’estar fent el servei militar voluntari (per no tallar els estudis) al gabinet de prensa de la Capitania de Barcelona. Això el donava el privilegi de rebre invitacions per a concerts, partits de futbol i d’altres actes. El concert va ser collonut.
ResponEliminaAra té bloc, facebook, dona i nen però no ha anat al concert.