el divendres vaig alliberar una bona dosi d'adrenalina. rialles i sanglots s’empenyien i es barallaven per apoderar-se del meu cos. començava el cap de setmana amb un plus de bon rotllo. durant l'espectacle, hi va haver alguna petita esquerda i la persona que s'amaga darrere els personatges va poder treure el nas. és ben humà que se t'escapi el riure quan la teva feina és fer riure. el públic va respondre amb un fort aplaudiment.
el toni albà em queia molt bé. ara, encara més.
el dissabte vaig patir suor freda, opressions intermitents al pit i estones de respiració fatigosa combinades amb un principi de taquicàrdia. heu vist black swan? jo sí. i tota sola!
el millor de tot, però, és que aquesta matinada ha aparegut el kirvi (el meu gat) feia vuit dies que se n'havia anat i no havia donat senyals de vida. ni un carta, ni un motiu, ni un adéu. no gosava fer el ploricó però per a mi és molt més que un gat. sembla que hagi ingressat en un centre d’aprimament. ha tornat força corsecat. li he dit que no ho torni a fer més això, que jo l’estimo tal i com és.
