dimarts, 13 de novembre del 2012

1Q84 - conversa real


– has sentit el què va dir l’oriol pujol aquest cap de setmana?

– no, no m’he assabenta’t de res.

– la teoria que ens van explicar en aquest mateix despatx, fa més d’un mes, comença a fer-se realitat. te’n recordes?

– sí, me’n recordo.

– doncs sembla que el nostre amic no anava tan errat.

– el què fan els polítics és teatre. pura interpretació. i nosaltres, com una colla de beneïts aplaudim o xiulem, sense adonar-nos que l’important passa quan baixa el teló i s’apaguen els llums.


– em pensava que et quedaves a barcelona aquest cap de setmana. al final has marxat?

– sí, m’he passat tot el cap de setmana al 1Q84.

– vols que et digui que va dir, exactament, l’oriol pujol?

– no. vull saber si a la documenta tenen el llibre 3 amb català.






divendres, 21 de setembre del 2012

batucada cardiovascular



començar el dia a les 7.00 h amb una classe de spinning, sí, que té preu. no, no ho dic per la quota del gimnàs. els bessons se m’han declarat en vaga. tota la seva massa muscular s’ha atrinxerat i no hi ha manera que torni a una posició més distesa. garratibada, forma una mena de mandonguilla allargada i atapeïda. els genolls em fan el vuit. no responen. una vermellor més pròpia d'un migdia de platja s'ha instal·lat a la meva cara immune a la dutxa i al pas del temps. i la son, traïdora de mena, s'apunta a la desfeta, a sumar.



des de l’associació "cames enrampades" m’han enviat un comunicat dient que no pensen aturar el pessigolleig ininterromput que me mina la moral. que si m’he trastocat no és el seu problema. que elles, amb les dosis habituals de piscina matinera ja en tenen prou. i que, ara, em toca aguantar les seves queixes.  


ah! a mode de postdata, també m'han dit, que ja no tinc edat de picar-me amb desconeguts que em doblen l’edat (i la resistència).  

veuran. això no quedarà així. però què s'han cregut aquest parell d'extremitats locomotores. 

divendres, 31 d’agost del 2012

no res



irremeiablement, l'estiu se'n va.
poruc, s’amaga darrere uns núvols grisos a punt de petar. 















s’emporta la il·lusió de tenir temps per a tot. encara que, aquest tot, es converteixi en no res. un no res alegre, salat. sense ulleres ni mala llet. engreixat pels dinars, sopars i gelats amb bona companyia. satisfet per un coloret que ho fa tot més bonic. rialler els matins sense pressa. encara més rialler, les nits de festa major. lector intrèpid i oient fidel.

un no res, que en algun moment, m’ha parlat d'un bloc abandonat. 

dijous, 19 d’abril del 2012

crep de derrota dolça

un 1 – 0  amb un crep de nutella i sopa de xocolata ianqui entre les dents i un de pit de pollastre, formatge i xampinyons a la panxa és molt més digerible. oi tant! res a veure amb aquells vespres foscos de puntes de coixí a la boca i ungles rosegades.
ahir, el partit, va ser el súmmum de la mala sort. com pot ser que la pilota no acabes ni una sola vegada dins la porteria de cech? no ho vaig entendre ahir i no ho entenc avui.
i dissabte? ai dissabte! m’estic plantejant molt seriosament comprar-me una aparell per fer creps.