irremeiablement, l'estiu se'n va.
poruc, s’amaga darrere uns núvols grisos a punt de petar.
poruc, s’amaga darrere uns núvols grisos a punt de petar.
s’emporta la il·lusió de tenir temps per a tot. encara que, aquest tot, es converteixi en no res. un no res alegre, salat. sense ulleres ni mala llet. engreixat pels dinars, sopars i gelats amb bona companyia. satisfet per un coloret que ho fa tot més bonic. rialler els matins sense pressa. encara més rialler, les nits de festa major. lector intrèpid i oient fidel.
un no res, que en algun moment, m’ha parlat d'un bloc abandonat.
Ah, això del final és el que t'anava a dir, temps per tot no eh! Que ens tens abandonats. Deu ser això de les bones companyies, ja se sap. Doncs res, a pencar, tu. Però amb la calma.
ResponEliminadono les gràcies a aquest no res que t'ha brindat tan bones estones aquest estiu, però sobretot li dono les gràcies per haver-te fet de veu de la consciència i ens tornis a acompanyar. que bé!!! :)
ResponEliminaxexu i pati di fusa: a veure quan em duren les bones intencions... ho intentaré.
ResponElimina