dijous de festa major al poble del costat

sonaran les 22.00 h. uns miraran impacients el rellotge. els altres s’acabaran d’arreglar a corre-cuita. algú preguntarà si ja hi són tots. algú respondrà que sí. se saludaran, s’asseuran i soparan. acudits, veïns estrafolaris i política general amenitzaran glops i mossegades. 


durant les pròximes hores buidaran unes botelles de vi i, els més agosarats, una pila de whiskys. rutines molt diverses que compartiran una sobretaula memorable.  




amics que ben poc tenen a veure els uns amb els altres.  només un denominador comú. només una casualitat, una moneda llançada a l’aire que va fer que naixessin al mateix lloc. al millor lloc del món.

espelastrar

sempre he notat una certa atracció fatal entre els meus genolls i el terra. de petita, viure en un poble amb un relleu, especialment, accidentat no em facilitava les coses. la meva àvia se'n va fer un tip de desinfectar-me ferides i esgarrinxades amb mercromina. la seva mirada no necessitava anar més enllà dels meus ulls per saber que ja hi tornàvem a ser. "ja tornes ben espelastrada, oi?" em deia amb una barreja de pena i resignació. assentia amb el cap i m'arronsava d'espatlles. "de veritat, no ho faig expressament" li deia amb un filet de veu.

ahir, després de veure com un company de feina havia fet els primers passos en aquesta modalitat  d'esport de desventura. em va venir al cap la paraula "espelastrar". com que ningú més la coneixia em va picar la curiositat.

espelastrar, no només existeix sinó que és semànticament impecable. 

en aranès, però. 

pendent

més intensa, menys serena i molt més insegura. ella no tenia facebook, ni tampoc ipod. vestia pantalons elàstics i calçava unes doctor termans. tenia pressa, molta pressa. no la van deixar anar al concert. va cridar, suplicar i plorar. res. no hi va haver concert. aquella nit, es va tancar a l'habitació i arrapant ben fort el coixí es va adormir somiant que un dia...

avui, molts anys després, amb menys energia per botar, algunes lletres empolsades i les cordes vocals força desafinades anirà al concert. i ho donarà tot!