batucada cardiovascular

començar el dia a les 7.00 h amb una classe de spinning, sí, que té preu. no, no ho dic per la quota del gimnàs. els bessons se m’han declarat en vaga. tota la seva massa muscular s’ha atrinxerat i no hi ha manera que torni a una posició més distesa. garratibada, forma una mena de mandonguilla allargada i atapeïda. els genolls em fan el vuit. no responen. una vermellor més pròpia d'un migdia de platja s'ha instal·lat a la meva cara immune a la dutxa i al pas del temps. i la son, traïdora de mena, s'apunta a la desfeta, a sumar.

des de l’associació "cames enrampades" m’han enviat un comunicat dient que no pensen aturar el pessigolleig ininterromput que me mina la moral. que si m’he trastocat no és el seu problema. que elles, amb les dosis habituals de piscina matinera ja en tenen prou. i que, ara, em toca aguantar les seves queixes.  

ah! a mode de postdata, també m'han dit, que ja no tinc edat de picar-me amb desconeguts que em doblen l’edat (i la resistència).  

veuran. això no quedarà així. però què s'han cregut aquest parell d'extremitats locomotores.